Kathryn Dwyer Sullivan La nostra EVA espacial “Cabells castanys, ulls verds, 1,67 m d’alçària i 68 kg de pes”, així descriu la fitxa oficial de la NASA la primera dona de la història que va caminar per l’espai. Kathryn Dwyer Sullivan va néixer el 3 d’octubre de 1951 a Paterson (New Jersey). El seu pare, enginyer aeroespacial, li va transmetre l’entusiasme per tot allò relacionat amb el cosmos. Però vet aquí que la jove Kathryn va decidir posar els peus a terra i estudiar Geologia a la Universitat de Califòrnia, llicenciant-se amb honors el 1973. Cinc anys més tard, a les fredes i velles terres de Nova Escòcia (Canadà), va aconseguir el seu doctorat per la Universitat de Dalhousie. Durant els seus estudis al Canadà, Sullivan va participar activament en un seguit d’expedicions oceanogràfiques sobre la dorsal Atlàntica i l’oceà Pacífic. L’estiu de 1979, la Dra. Sullivan va fer un gir copernicà a la seva carrera, va canviar les tèrboles aigües marines per l’ensordidor silenci espacial. Tard o d’hora, es retorna a la infància. Ja convertida en una notable astronauta de la NASA, es va embarcar al transbordador espacial Challenger per viure la seva primera missió espacial. Amb trenta-tres anys acabats de fer, l’11 d’octubre de 1984, Kathryn Dwyer Sullivan va fer història: va ser la primera dona a realitzar una EVA (Activitat Extra-Vehicular). Al costat del seu company, David Leetsma, va caminar durant tres hores i mitja per l’ingràvid espai per mostrar al món que el Challenger podia proveir-se en òrbita. Kathryn Sullivan va protagonitzar dos vols espacials més. L’abril del 1990, al transbordador espacial Discovery, va contribuir al desplegament del telescopi Hubble, l’ull humà més enllà de l’atmosfera terrestre. Dos anys més tard, l’abril de 1992, Sullivan va ser nomenada comandant del Laboratori Atmosfèric d’Aplicacions i Ciències, ubicat al mòdul de càrrega del transbordador espacial Atlantis. Des d’allà va dirigir dotze experiments científics per escrutar l’atmosfera de la Terra. Després de comptar en el seu haver amb 532 hores a l’espai, Kathryn Sullivan abandona definitivament la NASA al 1993 per a ocupar càrrecs de rellevància a diverses institucions científiques. L’any 2011, el Senat dels Estats Units ratifica -per unanimitat- la proposta del president Barack Obama de nomenar la Dra. Sullivan amb el càrrec de subsecretària de Comerç per a l’Observació i Predicció Ambiental, així com administradora adjunta de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA). La geòloga aconsegueix unir terra, mar i aire sota l’ala d’una gran responsabilitat política. L’any 2017, cessà dels càrrecs públics i es permet una vida dedicada a la divulgació científica. Però encara li quedava una gesta més per a sorprendre el món. El juny de 2020, 36 anys després de la caminada espacial, Sullivan es converteix en la primera dona a arribar a la fossa Challenger, el punt més profund de la Terra, situat a gairebé 11.000 m de profunditat en el Pacífic Sud. Kathryn D. Sullivan ha portat una vida d’alts i baixos, en el sentit més literal de la paraula. És el que té ser una dona d’alta volada i profunda saviesa. “La remor de les seves passes per l’espai continuarà fent camí deambulant pels confins de l’Univers” 36
RkJQdWJsaXNoZXIy MTcxMDUyNQ==