María Fernanda Campa Uranga, la Chata Geologia i revolució Hi ha països on la geologia està a flor de pell, i Mèxic n’és un. Banyat per dos grans oceans, Mèxic rep els capricis de cinc plaques tectòniques que tenyeixen el seu paisatge de volcans, com el gegantí Popocatépetl, i on els grans terratrèmols han marcat la seva història passada i recent. Només en aquest revolucionari context podia aparèixer una dona com La Chata Campa. María Fernanda Campa Uranga neix a Ciutat de Mèxic el 22 de març de 1940, al si d’una família d’esquerres militant i combativa. El seu pare, Valentín Campa, va ser líder sindical del ferrocarril, i va passar la meitat de la seva vida a la presó. La seva mare, Consuelo Uranga (La Roja), va ser incansable en la lluita pels drets de la dona i fèrria defensora dels treballadors. També era una dona molt culta, que mantenia la família amb les seves traduccions del francès i l’anglès, a més de dirigir diversos diaris a la clandestinitat. Entre llibres, militància i referents femenins, es va forjar l’agitada personalitat de La Chata Campa. Amb poc més de disset anys, María Fernanda va ingressar al Partit Comunista Mexicà, començant així una militància activa com a líder estudiantil, fet que li va permetre conèixer al mateix Che Guevara a Sierra Maestra. Durant la revolta dels estudiants de 1968, va tenir la desgràcia de viure en primera persona la matança de Tlatelolco, un genocidi que va marcar la historia mexicana del segle XX i que va deixar sobre la plaça de les Tres Cultures un regueró de diversos centenars de morts. Després d’una brillant escolarització, La Chata va cursar els estudis d’Enginyeria Geològica a l’Institut Politècnic Nacional, esdevenint la primera dona del país amb aquest títol sota el braç. Com a geòloga, també va revolucionar el panorama. Va participar en la fundació de l’Institut Mexicà del Petroli i en la creació del Grup d’Enginyers Constitució 17, l’objectiu del qual era defensar la condició pública i inalienable de les riqueses del subsol. Va treballar durant anys en l’explotació de jaciments per a Pemex (Petrolis Mexicans), on va realitzar el seu doctorat el 1977. Va ser llavors quan La Chata va donar el pas cap a la docència, va fundar l’Escola de Ciències de la Terra a la Universitat de Taxco, per acabar com a professora a la Universitat Autònoma de Ciutat de Mèxic. La seva marca professional va ser la perseverança i la generositat. Durant el terratrèmol de 2017, ja molt gran, va liderar un grup d’investigadores per cartografiar els efectes de la sacsejada sísmica a Ciutat de Mèxic. El gener de 2019, als setanta-vuit anys, va morir La Chata Campa. La Cambra de Diputats de Mèxic va guardar un minut de silenci en la seva memòria. Va marxar una dona lluitadora, reivindicativa, que va donar sentit ideològic a la seva professió. La seva gran amiga, l’escriptora Elena Poniatowska, li va dedicar la frase: “Tu aixeques remolins al teu pas”. “Geologia i revolució” van ser les dues passions d’aquesta geòloga menuda, de nas aixafat, a qui li agradava molt llegir i xerrar als cafès de sobretaula, trafegar per la vida amb la cadència pròpia dels tròpics, a l’aixopluc també de les turbulències de la Terra. “Només llegint, estudiant i posant en qüestió podem sortir de la ignorància. La nostra sacsejada passa per la cultura” 32
RkJQdWJsaXNoZXIy MTcxMDUyNQ==