Mareta Nelle West La Lluna als nostres peus Quantes vegades es deu haver dit “si m’ho demanes, et dono la Lluna? Mareta West no va donar la Lluna a ningú, però la va estudiar i va decidir on posaria els peus el primer astronauta a l’any 1969. Sense cap mena de dubte, el seu treball va suposar un petit pas per a les geòlogues, però un gran salt per a la humanitat. Nascuda l’any 1915 a l’estat d’Oklahoma (EUA), en una família de pioners estatunidencs. Els seus avis havien emigrat a l’oest diverses dècades abans, per assentar-se en territori dels indis, en el procés de repoblament de terres que va promoure l’Estat després del desplaçament dels indígenes americans. Mareta va créixer a les ciutats de Tulsa i d’Oklahoma i, quan tenia vint-i-dos anys, es va llicenciar en Geologia a la Universitat d’Oklahoma, on va ser membre de la sororitat Kappa Kappa Gamma. Fou pionera no només per tradició familiar, sinó també per la seva tenacitat personal. En els inicis de la seva carrera, als anys quaranta, Mareta va treballar durant més de deu anys a la puixant indústria del petroli i del gas. Va ser la primera geòloga consultora d’Oklahoma abans d’esdevenir, l’any 1964, la primera dona contractada pel Servei Geològic dels Estat Units a Arizona. Dos anys abans, en plena Guerra Freda amb l’antiga Unió Soviètica, el president John F. Kennedy havia pronunciat el discurs que hauria de ser el tret de sortida de la carrera dels Estats Units cap a la Lluna, quan la seva superfície i la seva geologia encara eren una gran incògnita. El desafiament dels EUA a l’URSS, que fins aquell moment havia demostrat la seva supremacia espacial, va convertir Mareta West en la primera astrogeòloga. Fou l’única dona a l’Equip Experimental de Geologia de la NASA que va preparar el primer aterratge tripulat a la Lluna, la missió Apol·lo 11. Va participar en l’elaboració dels mapes que es van utilitzar en l’entrenament dels astronautes i fou la responsable de cartografiar i indicar el punt més idoni (al sud del Mar de la Tranquil·litat) on realitzaria l’allunatge el fràgil mòdul d’aterratge Eagle, on viatjaven Armstrong i Aldrin, el juliol de 1969. Mareta va defensar sense reserves la recerca espacial com una via per a “desxifrar gran part d’allò que roman desconegut sobre el nostre propi planeta”. Després del retorn de l’Apol·lo 11, es va dedicar a l’estudi de la informació, les mostres de roques i les fotografies que els astronautes van recopilar, i va seguir involucrada, fins a la seva jubilació, en l’avaluació i la selecció d’emplaçaments per a l’allunatge per a les properes missions a la Lluna i a Mart. Va morir l’any 1998, gairebé 30 anys després del que va ser aquell gran desafiament científic i tecnològic. Després de la seva mort les seves cendres van viatjar a l’espai, aquell lloc que ella tant va somiar. “Estudiar geologia atorga una excel·lent perspectiva i ajuda a comprendre que una vida és tot just un instant en la història del nostre planeta” 27
RkJQdWJsaXNoZXIy MTcxMDUyNQ==