Mary Leakey El Sol te la mida d’un peu humà (Heràclit) Al 1871, Charles Darwin va escriure la següent frase premonitòria: És molt probable que els nostres primers progenitors visquessin al continent africà. Avui sabem que les terres baixes de la regió d’Àfar, a l’Àfrica negra oriental, van ser el nostre bressol. Encara conservem a l’organisme els àtoms de sofre dels volcans del Rift i les molècules d’aigua del Nil Blau. Els primers indicis d’aquest passat africà els va revelar una eixerida paleoantropòloga anomenada Mary Leakey, un segle després de la publicació de l’Origen de les Espècies. Mary Leakey va néixer a Londres, el 6 de febrer de 1913, al si d’una família nòmada i cosmopolita. El seu pare va ser un conegut pintor d’aquarel·la que viatjava contínuament pel món a la recerca de paisatges. Mary tenia onze anys quan va visitar la famosa cova de Cromanyó, que li va despertar un gran interès per l’antropologia i la prehistòria. Després de morir el seu pare, al 1926, Mary torna a Londres per començar una escolarització tradicional que, inevitablement, va ser un rotund fracàs. Aquesta dona, que en la seva vellesa va arribar a atresorar nou doctorats honoris causa, amb prou feines va tenir formació acadèmica; tan sols va assistir a uns cursos de geologia i arqueologia que li van permetre obrir-se camí a l’univers de les expedicions científiques de l’època. Curiosament, les habilitats de Mary pel dibuix, heretades del seu pare, van fer que se li obrissin les portes. Va ser una altra dona, la Dra. Gertrude Caton, qui li va proposar il·lustrar un dels seus treballs sobre una àrea fossilífera situada al nord d’Egipte. Així va ser com la jove Mary va quedar definitivament atrapada per l’indòmit continent africà. Allà també va trobar el seu gran amor, Louis Leakey, el fill d’uns missioners establerts a Kenya, que ja destacava pels seus treballs paleontològics. Es van casar el 1936, formalitzant una parella que va escriure les pàgines més brillants de la ciència sobre l’evolució humana. El matí del 17 de juliol de 1959, a la gorja d’Olduvai (Tanzània), Mary va identificar entre sediments les magnífiques restes d’un humà fòssil. Aquest xicot, molt destre en la fabricació d’aparells, tenia ni mes ni menys que la increïble edat d’1,75 milions d’anys. L’Homo habilis es va mostrar al món amb un gran desplegament mediàtic, començant així un repartiment de papers a la vella usança. Mentre Mary quedava a càrrec del jaciment, treballant de manera constant, discreta i rigorosa, en Louis es va dedicar a viatjar pel món com l’estrella científica del moment. Els Leakey van aconseguir seduir la Societat Geogràfica Nacional, que es va convertir en mecenes de les excavacions africanes. El 1972, després de la mort d’en Louis, Mary va quedar definitivament al comandament de la investigació. Aquesta etapa destaca per la seva enorme producció científica, el seu interès en la formació d’experts locals i per crear les bases d’una metodologia de treball de camp que han seguit les generacions posteriors. Fregant la vellesa (1978) li va arribar la gran troballa de la seva carrera: les primeres petjades humanes; el rastre del mico curiós que va baixar de l’arbre per caminar dret sobre el terra. Les empremtes de Laetoli estaven impreses sobre les cendres volcàniques del Ngorongoro (Tanzània). L’Australopithecus afarensis, el nostre avantpassat remot, va fer de la Mary Leakey una llegenda universal. “Les cendres de la Marie Leakey dormen escampades sobre les terres ardents d’Olduvai, bressolades pels nostres ancestres” 24
RkJQdWJsaXNoZXIy MTcxMDUyNQ==