Marguerite Thomas Williams She had a dream Les vores del riu Anacostia van ser lloc d’assentament de nombroses tribus d’indis natius nord-americans. El riu flueix amb mandra travessant la ciutat de Washington, per desembocar al riu Potomac, deixant-li també com a ofrena una gran càrrega de sediments. La dinàmica fluvial de la petita conca hidrològica de l’Anacostia va ser objecte de la tesi doctoral d’una dona singular: Marguerite Thomas Williams, la primera persona afroamericana que va aconseguir un doctorat en Geologia. Era l’any 1942, en plena Guerra Mundial, quan els drets de la població negra dels EUA encara no estaven sobre paper. Faltaven tretze anys perquè una altra dona de color, Rosa Parks, es negués a cedir el seu seient de l’autobús a un blanc i encengués l’espurna del gran moviment pels drets civils dels ciutadans afroamericans. La Marguerite Thomas va néixer la vigília de Nadal del 1895 a Washington D.C. Filla d’Henry i Clara Thomas, va ser la menor d’una família nombrosa de sis germans. Va estudiar a l’Escola Normal per a Nenes de Color i va aconseguir una beca de la Universitat de Howard per fer-se mestra, objectiu que va assolir el 1916. Però els seus interessos anaven més enllà de les finestres de l’aula; la seva ment volava travessant rius, muntanyes, llacs i boscos, perquè la veritable passió de la jove Marguerite era la natura. D’aquesta manera, va compaginar el magisteri a l’escola elemental amb els estudis superiors de Ciències Naturals, acabant la seva llicenciatura a l’especialitat de Geologia l’any 1923. El professor i biòleg afroamericà Ernest Everett va ser determinant en la seva carrera. Va prendre la decisió d’apadrinar i dirigir la carrera científica de dues noies de color: Roger Arliner (primera doctora afroamericana en Zoologia) i Marguerite Thomas. El Dr. Everett faria constar l’alta qualificació acadèmica de Marguerite, la seva agudesa per a la ciència i el sentit crític amb les seves reflexions. D’aquesta manera, Marguerite va aconseguir una plaça fixa a l’Escola Miner de Mestres, el principal centre universitari de formació del professorat negre que molts anys després seria absorbit per la Universitat del Districte de Columbia. Allà va liderar durant una dècada el Departament de Geologia, i va impartir classes a joves universitaris segregats pel color de la seva pell. A la dissertació de la seva tesi sobre el riu Anacostia, Marguerite Thomas va apuntar que la virulència del riu, reflectida en tràgiques inundacions, estava lligada a la transformació humana de la seva conca de drenatge: desforestació, agricultura intensiva, urbanització, etc. Marguerite no només va ser una visionària sobre la rellevància de l’activitat humana com a agent geomorfològic, sinó que va despertar una nova manera d’entendre els processos geològics. 60 anys després d’aquella tesi, en ple segle XXI, la comunitat científica es veu a la tessitura de plantejar un nou període geològic: l’Antropocè, l’edat dels humans. Mentre els grans escaladors del món coronaven cims mai trepitjats, com el de l’Everest, una dona negra va arribar, amb el seu esforç i la seva perseverança, a una cimera encara més difícil: la que trenca prejudicis, desigualtats i racisme. “Ser dona, negra i geòloga era un repte grandíssim en aquells temps de postguerra” 20
RkJQdWJsaXNoZXIy MTcxMDUyNQ==